El retaule que es troba a l'altar major de l'església parroquial de la Mare de Déu de Jesús (Jesús, Santa Eulària des Riu) és un conjunt format per vint-i-cinc taules, fa 7,50 m d'alçada per 5,10 m d'amplada i està constituït per un banc o predel·la, amb la representació dels Set Misteris de la Verge; un cos central compartimentat verticalment en tres carrers i horitzontalment en dos ordres, que culminen en àtic en el carrer central; i una polsera en voladís dividida en onze espais emmarcats amb detalls decoratius en baix relleu. D'entre les diferents imatges i escenes de vides de sants representades, destaca la taula principal, una magnífica Mare de Déu de la Llet entronitzada i envoltada d’una cort d’àngels. La tècnica usada en l’execució del conjunt és la pintura a l’oli, encara que també pot intuir-se fons al tremp.
Malgrat que a dia d'avui encara manca una monografia acurada sobre aquesta peça, els diferents especialistes que l'han estudiat han coincidit a atribuir-la a la producció del taller valencià dels Osona, actiu entre c. 1460 i c. 1520. Es tracta d'un dels obradors més importants i actius a València en aquest període. El seu iniciador i membre principal és Roderic d'Osona (València c. 1440-1518), pare de Francesc (València c. 1465-c. 1514) i de Jeroni (pràcticament no se’n troba informació), que també treballaren en aquest taller.
Roderic d'Osona fou hereu de la tradició pictòrica valenciana. Durant la seua formació, rebé la influència del corrent flamenc desenvolupat en aquells moments per alguns artistes al Regne de València, així com també la dels pintors italians Paolo da San Leocadio i Francesco Pagano, que a partir de 1472 treballaren en les pintures murals del presbiteri de la Seu de València. Aquesta barreja d'influències, present a la pintura valenciana de transició entre el gòtic i el Renaixement més primerenc, és la que podem trobar, per exemple, en el retaule de la Crucifixió per a l'església de Sant Nicolau (València), —definida per Ximo Company com “l'obra cabdal de tota la seua producció pictòrica i una de les peces més destacades de la pintura valenciana i peninsular de l'època”—, i posteriorment en el de Jesús.
El treball conjunt de Roderic amb els seus fills Francesc i Jeroni queda documentat des de mitjan dècada de 1480 i, és molt possible, segons Company, que ambdós participassin juntament amb el seu pare en l'execució del retaule que es troba a l'església de Jesús. Malgrat tot, els diferents autors no acaben de posar-se d'acord en aquest punt i alguns han atribuït aquesta obra al pinzell de Roderic d'Osona, d’altres a la influència d'aquest sobre Francesc en la seua primera etapa i d’altres a una major participació del taller o de deixebles de Francesc.
D’altra banda, la coexistència al conjunt de l'obra d'abundants trets característics de la pintura gòtica (rigidesa i abundància d'or de vestits i teles, fons daurats, etc.) amb innovacions pròpies del Renaixement (ús de la perspectiva, els paisatges de fons, etc.) i el contrast d'influxos de la pintura valenciana amb la pintura flamenca i la italiana del Quattrocento han servit per establir la factura primerenca del retaule, en el tombant entre els segles XV i XVI, tal volta cap al 1498.
Tradicionalment s'ha associat la ubicació del retaule amb l'arribada a Eivissa d'una comunitat de religiosos franciscans a les darreries del segle XV. Aquest fet explicaria la seua advocació a la Mare de Déu i la temàtica d'un bon nombre de taules del conjunt, dedicades a sants de la iconografia devota d'aquest orde religiós (l'estigmatització de Sant Francesc d'Assís i les figures de Sant Antoni de Pàdua, de Sant Lluís de Tolosa i de Sant Nicolau de Bari). Actualment, no es diposa de dades que puguin explicar les circumstàncies que envolten l'establiment franciscà, ni molt manco l'encàrrec, realització i presència del retaule. Només se sap que l'estada de la comunitat franciscana a Jesús fou molt curta, ja que l'abandonaren en una data per determinar entre 1505 i 1512.
El retaule de Jesús és una obra de primer ordre dins el patrimoni historicoartístic de la nostra illa. La importància del retaule de Jesús resideix, en part, en el fet de ser l'únic exemple conservat a l'illa de la pintura del període de transició entre el gòtic tardà del s XV i el nous corrents del primer Renaixement arribats de Flandes i d'Itàlia. El taller valencià dels Osona, al qual s'ha vingut atribuint la seua bella factura, fou un dels més importants del moment i també un dels introductors d'aquests corrents al nostre país. El conjunt retaulístic de Jesús ha arribat fins als nostres dies conservat íntegrament i en un estat relativament bo, la qual cosa el converteix, a més, en un magnífic testimoni d'aquest període.
© de l'autor del text
Si voleu saber-ne més...
- Amengual i Serra, L., “El retaule de Nostra Senyora de Jesús: estat de la qüestió”, a Costa Ribas, B. (dir), Fites, núm. 2, AAMAEF, Eivissa, 2001, p.
- Enciclopèdia d’Eivissa i Formentera, Consell Insular d’Eivissa i Formentera-UIB, Eivissa, 1995-.
- Ferrer Abárzuza, A. (textos), Set segles fa: catàleg de béns mobles d'interès historicoartístic de l'Església d'Eivissa i Formentera, Consell Insular d'Eivissa i Formentera. Conselleria de Cultura, Eivissa, 1999.
